ESQUELA Y CARIÑOSAS PALABRAS DE RECUERDO DE SUS FAMILIARES

AGRARIR-VOS A TOTS ELS QUE ENS HEU ACOMPANYAT ENT ESTOS DURS DIES I ALS QUE HUI  ESTEU ACI.

MAMA HAS SIGUT UN EXEMPLE PER A TOTS NOSALTRES, VISCUT HAS UNA VIDA PLENA,  INTENSA I MOLT FELIÇ DISFRUTANT DE LES TEUE IONS, 3 LA PASS FAMÍLIA, LA MUSICA CLÀSSICA I LA FALLA.

ENS HAS TRANSMÈS ELS VALORS MÉS IMPORTANTS TOT I SOBRE HAS FET UN GRAN TREBALL PER A MANTENIR-NOS A TOTS SEMPRE UNITS I AIXO S ACONSEGUIT HO HA AMB MOLT D’È UNA FAMÍLIA MOLT GRAN I MOLT UNIDA. I PER  A TOTS HA SIGUT  GENIAL.

GRÀCIES PER EXISTIR MAMÀ, CHELO, CHELITO, , TIA CONSU CHELO

HA SIGUT UN PRIVILEGI TINDRET COM A DONA, NA MARE, TIA, GERMANA, COSINA I SOBRE TOT AMIGA.

ET VULL MOLT MAMI

 

 

De Isabel Giner Girones  (4ª hija)

Hola a tots, 
 
tal vegada mai haguera pensat vorem en esta situacio... , soles vull enviar-vos de part dels Chelos les gracies per tot el carinyo que hem rebut de la vostra part, de tots els que esteu lluny o ben prop. Que ella de segur esta ahi dalt possant firmes a tots i fent una paella multitudinaria amb els iaios, el tio luis, toni, pili, eduardo, el iaio juan i la iaia nieves i tots els familiars montan un dinar digne de la nostra factoria, la millor, LA FACTORIA GIRONES. I estaran tocan Mozart, Beethoven i tots els musics que ella em va dir que coneixeria quan anara al cel. 
Vos adjunte les paraules que li vaig dir, que algu me les ha demanat, poques per a tot el que li diria i prou per al moment que estava vivint. Tambè vos passe l'article que publica demà divendres el periodic LO CLAR d'Ontinyent, el director es José Luis Torro, amic de la familia i company meu de treball ara. Pense que esta molt encertat i millor homentatge no ha pogut rebre en forma escrita i en el seu poble.
La resta, ja sabeu, dies durs i espentant al tio Miguel per a que tire en davant.
.... Jo encara pense que estic somiant
 
besos a tots i a ser molt feliços
i Viva Chelo !!!!

 

Moltes gràcies a tots per les vostres mostre de carinyo, dona gust llegir coses aixó d'una mare. 
Tal i com va dir el Tio José Manuel vos informe a tots, que volem fer un dia en ontinyent, el seu dia, fer una misa, anar al cementeri ha deixar les seues cendres on estàn els iaios i fer un dinar per que siga un dia d'alegria. Ens agradaria estar acompanyats per tots vosaltres i la resta de familia i amics que vullguen vindre.
La data no la tenim clara, ens agardaria el 6 d'abril que faria un mes, pero es pascua i no ho tenim clar, quan decidim be la data  vos la farem saber en temps. 
 
De nou gràcies a tots, i bueno ahi anem, estem per baix a ratos i la veritat es q tot el moviment fallero s'ha volcat en nosaltres i ens estàn ajudant molt en mon pare. Vam pensar en no estar en falles, pero qui conega be a ma mare per a ella haguera sigut impensable, així que estarem en la medida que pugam, que aco era part de la seua vida.
 
Estem en contacte i besos forts a tots. 
 

  


 

De Ignasi Girones Sarrió:   (sobrino)

Apreciats GINER GIRONÉS, a pesar de l’enorme desgràcia que ha esdevingut heu demostrat una unió i una fortalesa exemplar digna de reconeixement i que vos ha d’omplir d’orgull per a poder superar aquests mals moments.

 

Crec que devem estar tots molt satisfets de la gran herència, que a través de vosaltres, ens ha deixat la tia Chelo. Un CRACK!!!

 

Molta força, molta unitat i molt d’amor.

 

Salut, Ignasi

  


 

De Regina Girones Sarrió    (sobrina)

Hola a tots......
Sé que son moments molts durs, però el dolor no resta per a intentar mantenir el bon humor
 
En la vida mai són les coses com pensem, o com les hem planificat; 
Si hi ha algú, un Déu, ell sabrà el que es fà........perque tots tenim clar que en quan la tia Chelo es pose a parlar, a discutir de quí és aquesta simfonia, a discutir si es diu carlota o safanoria........... San Pere anirà a preguntar-li a Deu per a qué collons se l'ha endut tant prompte!!!!!!; 
 Chelo, si no hi ha pipes de carabassa al cel, avisans i te les farem arrivar, en cara que siga per SEUR
Amb amor Regineta

  


 

De Gonzalo Girones Sarrió     (sobrino)

Hola a tots, no se si es pot fer alguna cosa per aliviar este malestar en el que estem tots immersos per haver perdut a una persona tant estimada per tots i amb tant de carisma com la tia Chelo. M'haguera agradat moltissim que la tia haguera pogut coneixer al nostre fill però com sabem, la vida de vegades és així de cínica i el mateix dia de l'enterro no em vaig poder quedar amb tots vosaltres perque havia d'anar a Xàtiva a que li feren una ecografia a Maria.
Vos envie unes captures del nostre fill per que vejau el nasset Gironés que te. 
Espere ficar una miqueta de llum en estos dies foscos i tristos.

Molt força part meua, de part de Maria i els seus pares, els qui li tenien un apreci molt especial també i que no van poder estar a l'enterro amb molt de pessar.

No em puc imaginar un estiu sense tu.
Et trobarem molt a faltar tia! 

  


 

De Paloma Muste Ferrero (esposa de Ignacio Girones Sarrió)

Mai oblidaré una de les primeres conversacions amb ella: Me la vaig 
trobar davant de casa Barbeta, prop de l'Almàssera, i en assabentar-se 
que Ignasi i jo havíem tornat de Venècia, no va parar de parlar de 
quan ella va estar en Venècia, sense preguntar sobre el nostre viatge.

Justament en el mateix moment en què ella ens deixava, Ignasi i jo 
estàvem en un avió tornant de Venècia. Ara no ens podrà tornar a 
contar el seu viatge però jo sempre recordaré amb quina emoció ens ho 
explicava.

Recordarem tot allò que hem viscut amb ella en Ontinyent encara que ja 
no tornarem a vore-la bucejant en la piscina de la Serra, ni discutint 
acaloradament amb els germans, ni repartint el gelat, ni menjant 
pipes, com tampoc ens obrirà la porta perquè puguem el bou des de sa 
casa amb els xiquets...

Però de segur que la tindrem molt present...
Paloma

 


 

 De Marga Girones Calatayud       (sobrina)

Bon día familia.Estic treballant a la oficina a la plaça del pilar. i aqui se està montant tot el "sarao fallero", i tinc una sensació molt estranya, falles sense la tia Chelo. Quin buit mes gran ens ha deixat!!Anims i Força!!!!VOS ESTIME! 


 

In memoriam:
Consuelo Gironés Guillem     (reseña  de José Luís Torro Director de  Loclar publicada en el mismo el 9 marzo 2012)
 

Los hermanos Gironés Guillem forman una familia tan
numerosa como querida. En Ontinyent, donde nacieron
los nueve hijos de Gonzalo y Elvira, y allí donde su actividad
profesional o vocacional les han llevado, se les
aprecia y estima. Nueve hermanos, cado uno con su personalidad
diferenciada y un compartido ADN, el que
determina la fraternidad en su término más ajustado, la
que goza compartiendo alegrías y condoliéndose, como
es el caso, cuando la adversidad se presenta del peor
modo y manera.
La familia Gironés Guillem está de luto, consternada,
por la muerte, el pasado martes día 6 de marzo, de su
esposa, madre, hermana y abuela Consuelo. Tenía setenta
años, que son muy pocos para lo mucho que todavía
debió darle la vida con la que ver crecer a sus nietos –
Alejandro, Jorge, Lucas y Carla—y conocer a aquellos
otros que habrán de venir si Dios quiere. Vivir, cómo no,
para completar tantos proyectos compartidos con sus hijas,
Nieves, Silvia, Marta, Isabel, y su marido Miguel.
Vivir, para seguir viviendo largas temporadas en
l’Almàssera, esa sede social, punto de encuentro familiar,
que ha sido y es cuna y crisol de afectos y complicidades.
La muerte, que no entiende de ninguno de los grandes ni
los pequeños compromisos que los humanos adquirimos,
se presentó inopinadamente
por más que ya había dado
grandes voces anunciando
sus peores intenciones.
Ahora, cuando Valencia
comienza a vivir intensamente
la fiesta de las Fallas,
la que lleva por nombre
l’Antiga de Campanar
se queda sin su vicepresidenta, que era Chelo Gironés
Guillem. Porque Chelo era fallera en Valencia y morocristiana
en Ontinyent.
En la Bajada de este año, cuando los anderos del
Cristo de la Agonía hagan su habitual parada ante
l’Almàssera, no será Chelo la que prenda la mecha de
ese castillete de bengalas con el que la familia Gironés
Guillem hace años que viene dando su bienvenida
al Morenet, pero habrá otro/otra Gironés que sí lo hará,
y entre el crepitar y los destellos de los fuegos de artificio
creeremos ver su rostro sonriente –innata condición
en ella— que escudriñará desde lo más alto para ver si la
que hasta ahora era una costumbre familiar, en forma de
ofrenda de luz y estruendo, ya es una tradición y como
tal se repite año tras año.